jueves, 12 de marzo de 2015

Val la pena?

Aquest any, el Mobile World Congres a tornat a visitar Barcelona. Ens ha deixat moltes novetats...

El que vull remarcar es: val la pena comprar les noves versions dels nostres mòbils?

Us seré sincera, jo crec que tothom o casibé tothom vol tenir un nou mòbil. Ja pot ser perquè li agrada la tecnologia o xulejar davant dels amics... Però relament val la pena coprar cada nova versió? Si us poseu a comparar les característiques tècniques, podreu observar que no, ja que majoritàriament tenen alguna petita variació, òbviament positiva, però no molt significant.
També cal dir que en la majoria de les marques que treuen mòbils al mercat, un gran percentatge va destinat a la seva butxaca, són beneficis per a ells. Perquè si es fabriquen tans mòbils, per què els països on els fabriquen paguen tant poc? Si tants s'en venen, com és? Tot és l'avarícia de guanyar diners... Es bo tenir-ne, però dins d'una mesura.
Hi ha altres empreses que fabriquen mòbils (ex. FairPhone) que són un pèl més cars, però es perquè paguen un preu just a els treballadors que els fabriquen. Si t'has de gastar diners perquè necessites un mòbil, segur que et sentiras molt més bé amb tu mateixa o mateix si els gastes i saps que estaran repartits entre tots eñls que han tingut alguna cosa a veure amb el mòbil i la seva fabricació.

Així que la decisió es vostra... Però val la pena?

martes, 27 de enero de 2015

Inici de la telefonía mòbil

En l'actualitat tothom té un smartphone (telèfon mòbil intel·ligent)... Però abans hi havia telèfons més rudimentaris... Quan van sorgir?

Ens remontem als inicis de la Segona Guerra Mundial, on era necessària la comunicació. Motorola, una companyia telefónica, va crear un equip anomenat Handie Talkie H12-16, que permet el contacte vía ones de ràdio, en aquell temps la freqüència no superava els 600 kHZ.
Seguidament el van millorar. Va ser així que en els anys 1980 es va crear un equip similar al Handie Talkie però que anava destinat a empresaris, persones que havien d'estar comunicades. Es aquí on es crea el telèfon mòbil i marca una fita en la història ja que amb aquest equip podria parlar a qualsevol hora i en qualsevol lloc, on hi hagi senyal. 

Amb aquest punt de partida, en diversos països es va disseminar la telefonia cel·lular com una alternativa a la telefonia convencional sense fil. La tecnologia va tenir gran acceptació, de manera que als pocs anys d'implantar-es va començar a saturar el servei. En aquest sentit, hi va haver la necessitat de desenvolupar i implantar altres formes d'accés múltiple al canal i transformar els sistemes analògics a digitals, amb l'objecte de donar-li cabuda a més usuaris. Per separar una etapa de l'altra, la telefonia mòbil s'ha caracteritzat per comptar amb diferents generacions. A continuació, es descriu cadascuna d'elles.
Amb el temps es va anar fent més accessible al públic la telefonia cel·lular, fins al punt que qualsevol persona normal pogués adquirir un.

Si bé fa un parell d'anys el genial i primordial d'aquests aparells sense fil era poder comunicar-se, l'any 2001 va donar un gir inesperat i es van començar a fabricar els primers mòbils a color, ja no eren aquests típics monocromàtics, ara posseïen una pantalla LCD a colors (al principi van ser de 256 colors i actualment arriben als 262.000 i 16.000.000), la qual cosa va impactar a les persones i moltes no van dubtar a adquirir un sense importar quant costés. El fet que els mòbils anessin a color obria un món de possibilitats per adaptar-los noves funcions, com per exemple una càmera. Aquest moment és molt reconegut en la història d'aquest aparell, ja que al costat del "bum" dels mòbils a color va venir el dels missatges de text. Era possible enviar aquests usant el telèfon mòbil, en el qual, amb el teclat numèric, es podia escriure'ls estalviant molts diners en comptes de parlar, el que fins al dia d'avui segueix sent una mica costós.

A mesura que va anar passant el temps els mòbils permetien ja no només parlar, sinó de poder fer fotos gràcies a càmeres que posseïen un lent de 3,5 MM (CIF o en alguns casos VGA) i un processament especial d'imatges el qual no comprometia més recursos del telèfon. També amb aquest progrés es va agregar una característica molt important que va ser la de gravar vídeos i poder-los enviar com a missatge multimèdia. Si, ja no eren només missatges de text dels quals es podien enviar, sinó que ara eren Missatges Multimèdia dels quals per les Xarxes GSM 800/1800/1900 MHz era possible l'enviament, segurament a alguns això li va semblar genial. Una empresa que es va caracteritzar en això dels MMS (missatges multimèdia) va ser Sony Ericsson. Que en aquest últim temps s'han creats telèfons destinats exclusivament a l'ús multimèdia, arribant a l'extrem de poder Veure vídeos, Treure Fotos, Escoltar música i Fins i tot de Jugar amb Gràfics 3D, en aquesta última característica, la qual es va destacar per crear un centre de joc de
butxaca que poguessis trucar va ser Nokia amb el seu model N-GAGE, el qual
va fer que comencés a figurar el terme "Memòria RAM", igual que els
computadors aquests telèfons mòbils ocupaven Memòria Ram aproximadament uns 6 a 12 MB, amb els quals era possible escoltar
música i jugar amb gràfics 3D.



Aquí us deixo un vídeo en el que s'explica la història de la telefonía mòbil (està en Castellà):